1.11.11

Tindríem una casa (de Jordi Pere Cerdà)




Tindríem una casa,

arbre nascut de l’erm.

Una llosa penjada

en una la del vent.

Una paret de pisa

per abrigar l’hivern.

Un test on floririen

violes pel mal temps.

Per porta, aquell somriure

que t’estrellen les dents.

De lluny em cridaries

amb un cridar content.

Desfaria ma pena

aquell riure que tens,


aquella espatlla blanca

coixí dels pensaments.

El teu braç lligaria

Tristesa i goig ensems.
Jordi Pere Cerdà (Sallagosa, 1920 – Perpinyà, 2011)

Vet aquí un post dedicat un poeta de la Catalunya nord que va fet molta feina a les seves contrades i que enguany ens ha deixat.
Per més info podeu entrar al següent enllaç (la documentació és d'un servidor):
http://www.escriptors.cat/autors/cerdajp/pagina.php?id_sec=2495

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada