Ha Juan és un il·lustrador i dibuixant d'origen coreà que crea clips on es pot copsar tota la seva passió pel dibuix, sigui manga , realista, de superherois o infantil. Són captivadors el seus clips.
Fins el proper 15 de gener al MNAC hi ha temps per visitar la magnífica exposició on es poden veure fotografies, materials, negatius i documents relacionats amb la famosa maleta trobada a Mèxic fa 5 anys i on hi havia fotografies del període de la Guerra Civil de Robert Cappa, Chim i Gerda Taro.
Caixaforum Barcelona. Fins el 12 de febrer. IMPRESSIONISTES. MESTRES FRANCESOS DE LA COL·LECCIÓ CLARK. Una altre bona retrospectiva del Caixaforum on a través de la mirada del col·leccionista d'art Sterling Clark es pot fer un reconegut per una bona colla de quadres que reflecteixen quines foren les dèries i les temàtiques de pintors com Renoir, Monet, Bonnard o Degas. Molt recomenable.
MENÚ RECOMENAT (2): COM APERITIU: L'ANTIGA FÀBRICA DE CERVESES MORITZ OBRE DE NOU LES SEVES PORTES A LA RONDA DE SANT ANTONI DE BARCELONA RECONVERTIT UN ESPAI AMB MÚLTIPLES FUNCIONS (BOTIGA, QUIOSC I RESTAURANT), ESPAI RESTAURAT PER L'ARQUITECTE JEAN NOUVEL. També podeu llegir:http://fad.cat/adi/blog/?p=3227
El passat 23 -11 - 11 va apagar-se una de les veus que ha fet més per la música antiga d'aquest país que és Montserrat Figueras (1942 - 2011). Filla de músics, casada amb un prestigiós i reconegut músic (en Jordi Savall), mare de dos fills músics. Va fundar el segell discogràfic Alia Vox i amb el seu marit l'orquestra Le concert des Nations. Va gravar més de 60 cds i va rebre nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi.
És necessari no oblidar el nom d'aquells que també varen fer país però lamentablement han caigut en l'oblit. Un exemple: Josep Sunyol, president del Fútbol Club Barcelona.
S' ha presentat un nou llibre de fotografies (editat per Electa). Són fotografies a càrrec de Gabi Beneyto però que tenen la peculiaritat de mostrar-nos aspectes i detalls prou coneguts però aquest cop en tres dimensions, aspecte inèdit fins ara en altres reculls fotogràfics similars.
Els textos són a càrrec del conegut crític, historiador de l'art i divulgador de l'obra guadiniana Daniel Giralt-Miracle.
La marató de tv3 ha fet 20 anys que es diu aviat. Se'n podrien fer moltes de reflexions entorn tot el que mou aquest gran event televisiu. Recaptar diners per una bona causa és bonic i necessari. La bona notícia serà el dia que ja no sigui necessari recaptar diners per alguna de les malalties que han tractat tants anys la marató, simplement pel fet que ja s'ha erradicat o s'ha pogut reduir els efectes nocius cap a les persones. El que més m'emociona de tot plegat, més enllà del testimonis que donen la cara i expliquen la seva greu situació; el que més m'arriba és l'exemple d'escriptors i cantants que donen el seu talent per una bona causa i graven molt bones cançons, com la següent, una cançó preciosa:
*Coneguda fotografia del desaperagut fotògraf Humberto Rivas
Aquest és un mail que vaig rebre i que no val la pena llegir.
Us passo un article de La Vanguardia (un diari que no es caracteritza pel seu indepentisme). Llegir-lo son 2 minuts. Qui es vulgui sentir espanyol, que ho faci, és tant lícit com sentir-se ucraïnès o català i els sentiments son propis de cadascú, però els números són de tots i per a tots.
Un mal negocio
La Vanguardia
David García
18/11/2010
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€?¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.¿Se puede aceptar pagar peajes y mfás peajes?Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.
(Reconeguda violinista internacional. Va formar part dels músics més sel·lectes dirigits per Herbert Von Karajan. La prestigiosa discogràfica alemanya Deutche grammophon li fa un homenatge i fa un triple llançament de les seves gravacions.)
L'any 2011 ha estat marcat per una paraula que havíem oblidat durant molts anys d'Estat del Benestar: retallades. L'any de les retallades en cultura, patrimoni, turisme, sanitat, educació, transports, serveis socials i un llarg etcètera. La resposta ciutadana va esclatar en forma de 15 M i 15O però sembla que en època d'apocalipsi econòmica res pugui aturar aquest tipus de polítiques.
És trist veure que les lleis del mercat han acabat modificant no només les nostres vides sinó tot el sistema de l'Estat del Benestar que fins ara, almenys unes quantes generacions, havíem conegut.
Haurem de seguir lluitant per demostrar que hi ha determinats fonaments de la societat que no han de ser un luxe? L'educació no ha de ser un luxe. La sanitat tampoc. I la cultura i les arts s'han de preservar i potenciar i en cap moment han d'esdevenir un luxe.
Afortunadament encara hi ha Centres Culturals d'algunes entitats bancàries que són gratuïts com el Caixaforum, afortunadament. Esperem que per molt temps.
Us deixo amb un video amb la meravellosa música que interpreta aquesta gran violinista, una de les millors del món: