"Debemos arrojar a los océanos del tiempo una botella de náufragos siderales, para que el universo sepa de nosotros lo que no han de contar las cucarachas que nos sobrevivirán: que aquí existió un mundo donde prevaleció el sufrimiento y la injusticia, pero donde conocimos el amor y donde fuimos capaces de imaginar la felicidad."
Gabriel García Márquez
*******************
"Cerca un instant de felicitat com qui cerca una ampolla amb un missatge en una platja després de naufragar a alta mar." (Potser és un tòpic...però avui en dia que no és un tòpic?)
Full de Naufragis
Aquest blog es pren un temps de descans. Gràcies per les vostres visites i que acabeu de passar un bon estiu!!
(Us deixo amb una sel·lecció de cançons d'illes idíliques i caribenyes i paisatges onírics on sembla que un món més bell i millor és possible!)
*************** Ja fa dies que vaig anar a veure aquestes exposicions i em vam semblar prou interesants com per fer-ne una recomenació en aquest espai. L'estiu 2012 a Barcelona a diferència d'altres anys no ha estat gaire esplèndit en grans exposicions als Museus de Barcelona. Crisi? Retallades? Afortunadament dels pocs centres on hi podem trobar quelcom interesant sobreviu el Caixaforum que enguany fa 10 anys. Després de les magnífiques exposicions sobre Delacroix i Goya, que foren el plat fort del 2012, aquestes dues són prou interesants, però evidentment no tenen la grandesa de les que hem citat. Les dues són una bona lliçó d'història. La de Torres i gratacels perquè és un exemple de com ha evolucionat un tipus d'arquitectura al món i la segona en un pla més local perquè és una reinvindicació de la memòria viva d'un tipus d'arquitectura, la dels cellers modernistes, molts dels quals encara estan en funcionament. Des d'aquí les recomano.
Singulars és un programa excel·lent d'entrevistes del gran Jaume Barberà. Són entrevistes que com el nom del programa són úniques i deixen petjada en l'espectador. Recordo especialment la dedicada al professor Pedro Olalla. Aquí teniu el video del programa...
EN UNS TEMPS ON SEMBLA QUE EL QUE ES FOMENTA MENYS ÉS LA LECTURA I MÉS ÉS LA IGNORÀNCIA...CAL CRIDAR BEN FORT: LLEGIR ENS FA LLIURES!
(Us podria recomenar diferents llibres però no ho faré. He llegit últimament narrativa breu, assatjos i poesia. Que cadascú llegeixi el que vulgui. Simplement la lectura és una de les formes més antigues d'accedir a noves possibilitats.)
*********
Curiosament em va arribar un llibre de poemes via bookcrossing d'un poeta aragonès titulat "Preludio y fado"...És un llibre molt breu però potent que inclou poemes com aquest:
CARPE DIEM
Ahora que el mundo sabe tu belleza
y ríe con tu voz y arde en tus ojos,
ahora que el cielo sigue tus antojos
y está en tu rienda la Naturaleza.
Ahora que te contemplo en la cereza
frágil del seno,que será despojos
y no me aparto, ahora, de tus rojos
labios que el tiempo a destruir empieza.
No aguardes más, muchacha, el pronto estrago:
corta tu rosa y tu placer atrapa,
que tiempo tendrá el tiempo que te llama.
¿Rosa la juventud?: pájaro aciago
que trina y tienta, y al seguirlo escapa
soltando al aire el tiemblo de una rama.
Des d'aquest bloc tot el nostre suport al sector cultural i d'oci que davant l'absurda mesura de pujar fins un 21% iva en aquest sector el pot deixar ferit de mort. ARa més que mai: la cultura no és un luxe!
[dibuix de Leonard Beard. Visiteu: http://leonardbeard.com/ ] "Cada cosa pel seu temps, com les figues per l’agost." Full de Naufragis després de gairebé 10 mesos, tancarà una etapa i es prendrà un temps de descans. (10 mesos d'alts i baixos on finalment, després de vàries provatures, he trobat un disseny clàssic però senzill. He volgut que aquest espai fos un digne continuador del blog fundacional Nàufragiobrer on he intentat parlar amb breus capsules de continguts culturals i socials.)
A vegades cremem etapes d'una forma vertiginosa. A vegades simplement cremem cicles sense que ens aportin res de nou. A vegades simplement cal plantar noves llavors... Gràcies per les vostres visites!! (intentarem plantar noves llavors)
(signatura de l'autor al monument del llibre a Barcelona. Extreta de Llibrevell.cat)
*Avui m'he entristit al sentir que ens ha deixat l'Emili Teixidor (1933 - 2012) no he pogut evitar recordar que fa molts anys el vaig escoltar fascinat en una biblioteca de la manera com parlava de l'hàbit de la lectura, dels llibres, de literatura.Era un autor que s'havia passejat per moltes biblioteques i transmetia humilitat i al mateix temps saviesa al parlar de llibres i de lectura. L'èxit de Pa negre el va redescobrir al gran públic.
(A continuació vet aquí un fragment del text "Qui sóc i per què escric" de l'I.L.C. extret del següent portal: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/emili-teixidor/detall) (També podeu llegir el seu perfil a: http://www.escriptors.cat/autors/teixidore/)
¿Qui va dir que la literatura, en el fons, en l'arrel, conserva el costum preverbal d'ajudar-nos a construir móns, un hàbit en gran part visceral, emocional, tan personal i transferible que sovint s'allunya molt de les interpretacions purament lingüístiques?
Aconseguir aquestes descàrregues imaginàries de diferent intensitat és el que em mou a escriure. I cal dir que depenen tant de la capacitat de l'escriptor com de la capacitat receptiva del lector. Però en els millors casos, en els millors llibres, escrits o llegits, sobretot en els llibres de la infància i primera joventut, trobem unes qualitats que els fa especialment preciosos per ser guardats a la memòria. Aquesta és una de les gratificacions d'escriure per a infants i joves. N'hi ha moltes més, com és la de descobrir, a poc a poc, les regles d'un gènere nou. Però tornem al món imaginari que fa preciosos certs llibres o certes imatges descobertes en les seves pàgines: penso que hi ha un misteri o secret que ens toca a tots, grans i petits, i és la intuïció de les immenses possibilitats de futur que tenen aquests anys, de manera que la seriositat i fins i tot la tristesa dels adults no seria altra cosa que la consciència de la pèrdua o el balafiament d'aquesta primera força original.
Aquestes imatges, aquests llibres, tenen també una funció alliberadora. La capacitat d'ajudar-nos a escapar de situacions concretes que ens aclaparen. No hi ha res més frustrant que la impossibilitat d'escapar, de fugir. Hi ha també qui diu que un adult no és res més que algú que ha perdut la capacitat d'imaginar, de fugir, de fabular... Una literatura i una pedagogia massa racionalistes han anul·lat en bona part aquest sentit de meravella, fantasia, fabulació..., i per això el dipòsit d'imatges acumulades al llarg de lectures o vivències -en què ens hauríem de reconèixer i per les quals ens hauríem de valorar- és cada cop més pobre. La urgència dramàtica del viure i la ferocitat de l'existència semblen amenaçar el cabal de meravelles acumulades als nostres primers anys. Però la reserva d'aquestes possibilitats i la confiança indestructible en la consecució dels desitjos expressats per aquestes imatges o frases, situacions o personatges, és segurament l'única cosa que pot mantenir-nos solament esperançats i amb forces en els anys difícils, si no l'única que ens pot mantenir vius de veritat. EMILI TEIXIDOR
Aquest dijous dia 21 de juny farà 20 anys que l'escriptor, poeta i gran assagista valencià Joan Fuster ens va deixar. El seu pensament ha sigut cabdal per moltes generacions de valencians.
Resumir en un post tota la seva transcendència és francament una tasca que ocuparia una llarga tirallonga de posts. Sovint se'l recorda també pels seus aforismes. No voldria reduir la seva transcendència als aforismes però si almenys recordar-ne algun com a exemple:
-Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.
-El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.
- No us feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil·la.
- La veritat no sempre coincideix amb la justícia, t’ho advertesc.
- No ho hem après; ens ho han inculcat!
- Ah, si pogués triar les meues indignacions!
- Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar.
- Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.
- Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.
- Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics. - La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!
- No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.
-Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
- I morir deu ser deixar d’escriure.
- És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.
- Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.
Pel·lícula tendre, original, suggerent, entretinguda, amb un director que cuida molt els detalls, carregada de nostàlgia i també de sentit de l'humor. Molt recomenable.
Hay peores cosas que quemar libros, una de ellas es no leerlos.
Pasé tres días a las semana durante 10 años educándome en la biblioteca pública, y es mejor que el colegio. Las personas deberían educarse a sí mismas... una educación completa sin dinero de por medio. Al final de esos 10 años, leí cada libro de la biblioteca y escribí miles de historias.
Sin bibliotecas, ¿qué nos quedaría? No tendríamos pasado ni futuro.
Ray Bradbury (1920 - 2012) Escriptor nordamericà de gènere fantàstic i ciència -ficció
“Crec que és una qüestió principal per al segle XXI la nostra actitud cap a l’Altre, perquè entrem en un món multicultural. És un món de tantes cultures, de tantes civilitzacions, que resoldre aquest problema és una de les condicions perquè sobrevisqui la nostra espècie humana, perquè o ens matem o trobem una manera de diàleg, d’entesa”.
Si just fa un any es publicava un recull d'escrits sota el nom "Reacciona" (aquí teniu el post que li vaig dedicar a Nàufragiobrer: http://naufragiobrer.blogspot.com.es/2011/05/reacciona-molt-mes-que-un-llibre.html) on personalitats, analistes i periodistes reflexionaven i feia una crida per despertar consciències respecte al moment actual; just un any després alguns d'aquests noms tornen a reflexionar i intentar despertar més consciències amb el llibre "Actúa". En paraules d'un dels seus autors: "He intentado aplicar rigor y metodología periodística en un texto que no pretende tanto llamar a la acción como a la conciencia y a la autocrítica. En él hablo de la impotencia del sistema ante su mayor creación, el Frankestein financiero; se repasan ejemplos concretos de degeneración social en el último año; se plantea el nuevo escenario para participación política, donde la izquierda tradicional también tiene mucho por adaptar; se menciona el fin de la cultura política de la Transición." Teniu aquí més informació: http://www.juanlusanchez.com/libros/actua/ http://rosamariaartal.com/2012/05/06/actua-un-libro-imprescindible/
Aquest any 2012 és un any carregat d'efemèrides. I el cinema no n'és l'excepció...
Es cumpleixen 50 anys de l'estrena d'un dels millors westerns:
*The man who shot Liberty Valance (John Ford)
També 50 anys del primer James Bond:
*Agente 007 contra el Doctor NO (de Terence Young amb Sean Connery)
Es cumpleixen 40 anys de l'estrena de dues obres mestres del cinema dels 70:
*El Padrino (Francis Ford Coppola)
*Cabaret
Es cumpleixen 35 anys de l'estrena d'Star Wars... *La Guerra de las Galaxias(després li van afegir allò d' Episodio IV: una nueva esperanza)
Es cumpleixen30 anys de l'estrena d'un obra mestra de la ciència ficció dels 80: *Blade Runner (Ridley Scott) Segurament n'hi ha moltes més però aquestes efemèrides ja són prou significatives, no creieu? (Ah, també a l'agost farà 50 anys de la Mort de la Marilyn Monroe i el Festival de Cannes ha fet ús de la seva imatge pel seu cartell.Diuen que és un homenatge)
Ara que som primavera gairebé serem estiu molt aviat voliar recuperar un fragment d'una de les meves lectures d'aquest hivern: “Et penses que no et passarà mai, que no et pot passar, que tu ets l’única persona del món a qui cap d’aquestes coses no passaran mai, i llavors, una per una, et comencen a passar totes, de la mateixa manera que passen a tothom.” Paul Auster - Diari d’hivern
imatge extreta dehttp://music.amnestyusa.org/ Bob Dylan ens visitarà aquest any el proper 14 de juliol en el Festival Cap Roig. De fet ja va ser notícia fa poques setmanes ja que Amnistia Internacional va publicar un extens àlbum de versions (4cds) on hi destaquen diferents noms de la música internacional. A casa nostra, aquest mes, la revista Enderrock amb el seu número de maig ens parla d'un cd amb versions de Dylan en català. Podríem dir que el Sr.Dylan segueix sent notícia tot i el pas dels anys...
Terreny personal és un programa de Tv3 que apropa cada dimarts la relació emotiva i sentimal de gent molt corrent amb el seu paisatge més immediat. Un bon programa.
(Un fragment dedicat al Delta de l'Ebre)
Fins el 2 de setembre a la Sala d'exposicions de la Pedrera es pot veure una curiosa exposició d'un dels grans ceramistes catalans: Josep Llorens Artigas.
Grècia, bressol de la cultura europea està vivint un dels seus pitjors moments històrics com molts dels seus veïns mediterranis com Espanya, Portugal i Itàlia. El suïcidi del farmacèutic jubilat Dimitri Christoulas de 77 anys ens hauria de fer reflexionar.
1 any després encara queden motius per la indignació però també cal una mica d'autocrítica i nous plantejaments...
(Cartell d'una manifstació de l'any passat)
"15-Motius més per a la indignació"
1. EDUCACIÓ-Més cara i de pitjor qualitat
2. SANITAT-Repagament històric
3. IMMIGRANTS-Sense dret a assistència sanitària
4. PROTESTES-El manifestant, com un criminal
5. DESOCUPACIÓ-Al capdavant d'Europa
6. ACOMIADAMENT-Més barat, més fàcil
7. TREBALLADORS-Cap a l'extinció dels seus drets
... 8. SALARIS-Menors ingressos per a una vida més cara
9. FRAU-Amnistia per al gran, càstig al petit
10. BANCA-Més diners públics per al seu rescat
11. EUROPA I ELS MERCATS-El jou insaciable
12.INFORMACIÓ PÚBLICA-Assalt i camí a la privatització
13. DONES-Menys inversió, menys drets
14. CIÈNCIA I INVESTIGACIÓ-Cada vegada més lluny del coneixement
15. COOPERACIÓ-S'escanya l'ajuda internacional
********************************** Un any després, lamentablement, tot ha seguit igual o pitjor i el que hauria pogut ser un punta llança per obrir una alternativa no va saber anar més enllà. En això del 15M molta gent creia que podria anar més enllà i un any després se sent decebuda. L'heterogenia de perfils i gent i la gran quantitat de propostes que plantejava el moviment en un principi (algunes interesants i que molta gent compartim, d'altres més utòpiques)van fer que no s'ha sabés aprofundir en accions concretes aquelles propostes i per tant no avançar endavant més enllà d'un posada en escena reinvindicativa. Els propis governs ja s'han preocupat per criminalitzar o minoritzar tot allò que suposat el 15M. Quin havia de ser el següent pas? Convertir-se en un partit polític? En una plataforma amb líders clars i visibles? Potser un partit polític no, però si en un algún tipus de plataforma o assembles que estiguessin repartides i en llocs visibles a tot Espanya per treballar coordinadament per fer de "lobby" de pressió al sistema polític i financer actual. Amb el temps de tot plegat en quedarà alguna cosa. Si més no amb el tema dels desnonaments i la forma coordinada de treballar, almenys a Catalunya, han conseguit notables èxits i han conseguit ajudar a moltes famílies. (Amb això de l'Stop desnonaments és un exemple clar d'acció concreta i coordinada que ha funcionat. Potser el 15M hauria d'haver evolucionat més cap aquí: en més accions concretes i coordinades i menys divagacions mentals de cara a la galeria per canviar el món)
FA POC PALAU ROBERT FA DEDICAR UNA EXPOSICIÓ A DONES POETES. AQUESTA SETMANA EN MOTIU DEL FESTIVAL DE POESIA DE BARCELONA HE VOLGUT RECUPERAR LA VEU D'UNA D'ELLES.
Vet aquí un post que tenia programat fa dies: Primer un video on Andreu Martín ens explica com funciona el fantàstic món editorial i segon unes imatges del que ha sigut aquest any la meva collita de llibres del St.Jordi 2012. (Una bona collita, per cert!)
Pot semblar un film per masses juvenils més però no...ens mostra una trama que amaga una subtil crítica als totalitarismes i a un món vigilat 24h com un reallity-show.
Aleix Saló, autor de vinyetes còmiques, ha publicat aquest 2102 "Simiocracia", o el que és el mateix, un encertat retrat irònic de la situació politico-financera dels darrers temps. (Cal dir que en el seu dia ja ens va sorprendre amb Espanyistán...)
..."Sé como el árbol, que llena de flores la mano que lo sacude ".....
Principi Taoïsta
**************
Tots els homes somien, però no de la mateixa manera. Els que somien de nit en els polsegosos refugis de la seva ment, desperten el dia següent i descubreixen que va ser només vanitat; però, els que somien de dia són homes perillosos, perquè poden representar els somnis amb els ulls oberts per fer-los possibles.
Som ànimes atormentades perseguint quimeres en forma de muntanya, patim i somiem, sempre en busca de la bellesa.
Quan en el seu dia vaig llegir per primer cop "Sostiene Pereira" vaig pensar que hi ho havia escrit deuria ser un autor portuguès. Després vaig descobrir que no, que es tractava d'un autor italià que es va fer conèixer al seu país per una novel·la "Piazza d'Itàlia", però de fet ell era apassionat per Pessoa i per la literatura portuguesa fins a tal punt que els darrers anys de la seva vida ha viscut a Portugal.
Una de les novel·les que em van semblar fascinants de Tabucchi i que fou una de les primeres que vaig llegir d'ell fou "Nocturn a l'Índia". Persones en constant moviment, que cerquen, que intenten trobar-se a sí mateixos, que es fan preguntes, on el viatge és sempre un element comú en les seves obres.
Aquest és un post en record d'un notable escriptor europeu, un referent literari, un home compromés que transmetia humanitat i que llegint algunes de les seves entrevistes no se sentia gaire comòde amb la Itàlia i la Europa que s'ha construit als darrers anys. Algunes de les seves frases transmeten serenor i lucidesa com la que he escollit per aquest post:
"Cuando un chino o un africano lloran, esa lágrima es la misma, no es antropológica, sociológica, ni tiene dentro un tipo de cultura, religión o costumbre, no tiene nada, sino la humanidad que tenemos todos, y a mí esas cosas son las que me gustan, y se ha perdido el sentido de esas cosas fundamentales’, afirmó."
