26.7.13

Art,dos punts: BCN viu l'Art Contemporani


ART, DOS PUNTS: BARCELONA VIU L'ART CONTEMPORANI
Macba: fins el 06-01-2014
Caixaforum: fins el 29-09-2013

"DESCOBRIU LA HISTÒRIA DE BARCELONA I LA CREACIÓ ARTÍSTICA DEL SEGLE XX A "ART, DOS PUNTS" —

FINS AL 6 DE GENER DE 2014

Amb un recorregut poc convencional i defugint el guió cronològic, l'exposició ART, DOS PUNTS. BARCELONA VIU L'ART CONTEMPORANI presenta al MACBA nuclis temàtics amb obres i documentació que interpel·len diferents moments del segle XX a la ciutat des de la creació contemporània. Hi trobem des de l'assumpció d'una consciència moderna arran de la celebració de l'Exposició Universal de 1888, passant per l'experimentació poètica de l'avantguarda o l'eclosió del pop a la meitat dels seixanta, fins a l'actual interès dels artistes pels mecanismes d'escriptura de la història o la qüestió urbana. La mostra reuneix 125 artistes i 400 obres entre el MACBA i CaixaForum." (extret de la info promocional del Macba)
                                   ***********
MACBA i Caixaforum han unit esforços per crear dues magnífiques retrospectives d'Art Contemporani que es complementen cronològicament.
Per fi, el MACBA ens sorprèn amb una exposició que ocupa les tres plantes del Museu i que ens ofereixen una viatge des de les primeres Avantguardes sorgides a Barcelona a primers del XX, passant per l'ARt compromès de la Guerra Civil, i tot un viatge pel diferents corrents estètics i artístics després a partir de la Postguerra i fins els anys 90.
Caixaforum complementa la retrospectiva centrant-se amb els moviments i autors més contemporanis fins a l'actualitat.

Hi podrem trobar Dibuix, arquitectura, pintura, escultura, literatura, fotografia, cinema, audiovisuals, videoart, etc Un passeig imprescindible per recordar la relació que hi hagut entre Barcelona, modernitat i avantguardes. (Molt recomenable!)


15.7.13

Generación paréntesis (de Joana Bonet)


"En las redes, es frecuente que se lancen preguntas acerca del mejor momento del día, o de cosas por las que vale la pena levantarse de la cama. Cualquiera de nosotros podría enumerar su particular colección de "momentos de inadvertida felicidad", como titula Francesco Piccolo su breve libro, un original dietario sin fechas para enumerar epifanías que consiguen que la gris realidad resplandezca."

"La mala reputación de la política domina el discurso oficial; como mucho ésta queda reducida a una simple gestión pública desprovista de la naturaleza ideológica de antaño. Asegura Marc Augé que la gravedad anida en que esta idea de la política es propia del fin de la historia: la aldea global se ha sometido a un modelo de liberalismo que la mundializarse se ha transformado en pensamiento único. Y tan sólo se puede combatir desde lo que él denomina "existencialismo político", escapando tanto de un esencialismo del sistema como de un pragmatismo desaforado."

Vet aquí només dos fragments i pensaments de "Generación paréntesis", un llibre carregat de magnífiques dosis de reflexió entorn a una generació molts dels quals ja han estrenat els quaranta. 
Podríem pensar que Joana Bonet, pel sol motiu d'haver-se dedicat bona part de la seva trajectòria professional al món aparentment frívol del periodisme de tendències, moda i complements, podríem pensar que el llibre seria una prolongació d'allò que professionalment ha fet aquesta magnífica periodista.
Afortunadament Joana Bonet és una dona amb un gran bagatge cultural i personal que ens ofereix un bon retrat que no només és generacional sinó també és un retrat de com vivim en un nou present perturbador pels quals ningú no havia estat preparat.Des de la primera pàgina atrapa la seva prosa trepidant sense concessions amb una llarga llista de potents frases lapidàries que fan pensar. Hi ha qui se l'ha llegit de cop. Jo he preferit saborejar-lo a glops.

Com diu el periodista Juan Cruz:
"Generación paréntesis es una canción en los tiempos oscuros. Hay que estar atentos a la música que ella describe, pero mucho más a la letra: la letra es sangre de lo que está pasando, el resultado de haber puesto entre paréntesis la proteína.
Llamémoslo paréntesis, pero es drama".
Podeu llegir l'article complet aquí: http://bit.ly/16UWb1i
Com indica el subtítol del llibre" Radiografía de un tiempo cambiante" i la pròpia contraportada ja ens avisa de forma contundent:

"Crecimos con la sensación de que todo estaba por hacer, estrenando academias de idiomas, productos light y ordenadores portátiles como símbolos de un tiempo próspero. Todo parecía posible hasta que la gran crisis nos devolvió el principio de la incertidumbre y empezamos a bajarnos el precio a nosotros mismos.Hoy nos consideramos una generación paréntesis: sabemos que hemos vivido mejor que nuestros padres, pero también que nuestros hijos difícilmente conocerán una idea tan eufórica del progreso. No hay punto medio: todo lo que tiembla se elimina. Se anuncia una humanidad low cost, sufrimos de "economitis" y queremos creer que ni el amor ni la felicidad están en crisis, sino tan sólo sus formas.
Pero, por otro lado, se fortalece la familia, los amigos se convierten en la gran red que amortigua la caída, activamos nuestro gen solidario y una nueva sensualidad que glorifica los sentidos nos da cobijo."

Generación Paréntesis. Joana Bonet. Editat per Planeta, 2013

També en parlen:
http://lola-gracia.blogspot.com.es/2013/06/generacion-parentesis-de-joana-bonet.html


5.7.13

3 frases d'Orwell (post en record del seu centenari) /Homenatge a Catalunya


  1. "Es poco probable que la Humanidad pueda salvaguardar la civilización a menos que pueda evolucionar en un sistema de bien y mal que sea independientes del cielo y el inferno" (Mankind is not likely to salvage civilization unless he can evolve a system of good and evil which is independent of heaven and hell.)
  2. "En un tiempo de engaño universal - decir la verdad es un acto revolucionario" (In a time of universal deceit - telling the truth is a revolutionary act.)
  3. "Los hombres sólo pueden ser felices cuando ellos no asuman que el objetivo de la vida es la felicidad" (Men can only be happy when they do not assume that the object of life is happiness.)

                         Vet aquí tres frases conegudes de George Orwell  (1903 - 1950)





"En la guerra de trinxera hi ha cinc coses importants: la llenya, el menjar, el tabac, les espelmes i l'enemic. Aquell hivern, al front de Saragossa, l'ordre d'importància d'aquestes cinc coses era justament el que he escrit; l'enemic en darrer lloc. Deixant de banda la nit, quan sempre era possible un atac per sorpresa, ningú no es preocupava de l'enemic. Els feixistes no eren sinó uns llunyans insectes negres, que de vegades vèiem saltironar d'ací d'allà. La veritable preocupació dels dos exèrcits era la lluita contra el fred."


George Orwell
(pseudònim de Eric Arthur Blair. Motihari, Raj Britànic 1903 - Londres 1950. Periodista i escriptor. Les seves obres estan marcades per les seves experiències vitals contra l'imperialisme britànic (Dies a Birmània), a favor de la justícia social després d'haver vist les condicions de vida dels treballadores de Londres i París i en el darrer tram de la seva vida per la seva oposició als totalitarismes nazi i stalinista fruit de la qual sorgiran obres que el faran un escriptor reconegut com "Rebel·lió a la Granja" o "1984".)


Primer paràgraf del capítol III, pàg.40 de...

Homenatge a Catalunya. George Orwell. Traducció catalana de Ramon Folch i Camarasa. Editorial Ariel, editat per primera vegada el 1969.


Vet ací que en un dia on la Història recorda l'amarg record de l'inici d'uns temps foscos, justament 75 anys de l'"Alzamiento" o més ben dit, cop d'Estat a la IIª República...No sé perquè he volgut recordar un llibre que fa anys em va recomenar el meu professor d'història de l'Institut. I ara que tinc un grapat de lectures estiuenques, estic temptat a rellegir-me'l.

Us l'heu llegit?

Recomano també "Dies a Birmània" (el podreu trobar en català curiosament per l'editorial Edicions de 1984), una obra crítica i irònia contra l'imperialisme.


Japonisme

Magnífica retrospectiva la del Caixaforum entorn la influència de l'Art i la Cultura del Japó a Occident i més concretament a casa nostra.
Totalment recomenable!

3.7.13

28imig

Biblioteca de Catalunya. Espectacle de la Cia La perla29.
Tota la informació aquí: http://www.laperla29.com/fitxers_espectacles/1370954127.pdf
Espectacle amb un ritme trepidant, brillant, emocionant, poètic...carregat d'imatges, somnis, il·lusions!
Una recreació del món de Fellini.
Però també amb picada d'ull a Estellés, Ovidi Montllor i Espriu.

Espectacle original i únic. Creació arriscada, pura i dura de teatre. Innovar. Experimentar. Crear muntatges potents en temps de crisi. Té molt de mèrit. 

Evidentment: Molt recomenable!
Video ArcaTV: http://www.arcatv.tv/teatre.php?obra=28imig